TERRATRÈMOL VENEZUELA

 En el col.le m´han dit que escriga un article sobre el terratrèmol de Venezuela i no se des de quin punt de vista fer ho, la preparació per al terratrèmol, el tipo de treball que realitzem in situ, els sentiments que tens quan estàs anant, quan estàs en el lloc i sobre tot quan tornes a casa, les situacions més perilloses a les que ens hem degut d’enfrontar, o les mes tristes… però he pensat que possiblement vos agrade més saber com passa un dia un equip de rescat en una zona de terratrèmol, a més també serà més apta per a tot tipo de públic. Així que vaig a contar vos el primer dia en la zona del terratrèmol dels 14 components de l’ONG IAE (Intervención, Ayuda Emergencias) en Venezuela, 11 persones i 3 gossos.
El nostre vol va despegar des de Madrid i quasi 10 hores després, cap a les 00:00 hora local, va aterrar en Valencia (Venezuela), ja que l’aeroport de Caracas, que estava més prop de la zona 0, no estava en condicions. Carregàrem els camions amb tot el material que portàvem, tant per a treballar (ferramenta, càmera…), com per a subsistir en la zona (menjar, aigua…) i en els autobusos, el nostre material personal i els gossos. Ens esperaven més de 5 hores de viatge en autobús.
Cap a les 6:00 arribarem a la zona on hauríem de muntar el campament, estaríem junt als equips que havien vingut amb nosaltres en l’avió, catalans, extremenys, murcians…i altres equips estrangers com els turcs. Al llarg dels dies anirien sumant-se més equips. El muntatge del campament es va fer més dur del que esperàvem, el no haver dormit molt durant el viatge, i la calor i la humitat, que deixava els nostres monos totalment banyats, al igual que l’interior de les botes, ens van provocar excoriacions en la pell ja en les primeres hores, inclòs algun mareig que altre. Començàvem a adonar-nos de que el treball en Venezuela anava a ser molt dur.
Quan ja ho teníem tot muntat i ordenat aprofitàrem per a menjar un poc; en aquests moments se´ns va unir un altre membre al grup, Joaquin, un arquitecte voluntari de Murcia que ens assignaren per a valorar les estructures on anàvem a treballar. Ara ja estàvem operatius. No va tardar massa en arribar el que allí anomenaven “missió” i a les 17:00 eixirem a la nostra primera missió. Havíem de desplaçar-nos en autobús i camió cap a la zona 0. Conforme ens arrimàvem el transit anava convertint-se en un caos a conseqüència del elevat nombre de carreteres tallades, tant pel seu estat, com per maquinaria pesada que ja estava en alguns lloc llevant enderrocs. A més començàvem a ser conscients de la magnitud del desastre per la gran quantitat d’edificis de grans dimensions que havien col·lapsat totalment.
Al arribar al nostre destí ja trobem alguns equips treballant i ens repartim les zones. Una vegada en la nostra zona el responsable del grup i un guia de gossos acompanyaren a l’arquitecte a revisar els edificis on podrien hi haure víctimes i valorar la estructura, a més de comprovar la zona de treball del gos per a optimitzar el seu treball. La resta ens quedàrem vigilant el material.
Quan tornaren ja era de nit, però tenien revisats gran quantitat d’edificis per a poder començar a treballar. El primer que s’ha de fer és arribar a l’edifici amb tot el material i els gossos, una tasca de vegades gens fàcil ja que portem unes caixes pesades, que encara que tenen rodes, quan el paviment està ple de terra o pedres no funcionen bé i hem de carregar-les entre dos persones. Una vegada en el lloc i com ja estava revisada l’estructura, un guia solta al primer gos, el qual fa una passada per la zona, si no marca cap persona viva es passa un altre gos per a comprovar totalment que no hi ha vida.
En Venezuela, després del gossos, fèiem altra comprovació amb el TPL, uns sensors que poden detectar el so produït per una persona al colpejar o rasc…